collegi

collegi

El blog del Col•legi de Mediadors d'Assegurances de Girona

El blog del Col•legi de Mediadors d'Assegurances de Girona
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores i consumidors.

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Reflexió!

Normalment començo aquest número del tercer trimestre fent una mica de balanç del camí transcorregut durant l’any.

Aquesta vegada no ho faré.

Aquest trimestre m’ha costat molt arrencar la primera paraula escrita al paper i a més he volgut esperar al darrer moment.

No m’ha agradat el que he vist i vull dir-ho.

Parlava al juny del 2015 d’un possible plebiscit al setembre del mateix any; han passat més de dos anys i hem fet molt de camí, tant col·legial com de país, tot i que hi ha molta gent que no acaba d’entendre res.

Crec que val la pena que hi reflexionin; però que ho facin de veritat.

Espero que així sigui.

Reflexionin!

Jordi Triola Guillem

President

dimecres, 19 de juliol de 2017

Un col·legi de primera

Aquesta vegada no es tracta de fer balanç d’aquests primers sis mesos de l’any. Tinc la sensació, rara per cert, que estem en un moment dolç esportivament parlant en l’àmbit gironí, s’ha aconseguit una fita a la qual mai no s’havia arribat, tindrem un equip a la Primera Divisió i això ho entenc com que és bo no només per a Girona, econòmicament, turísticament parlant, sinó per a tota la província i, per què no, per a aquest col·legi també. Aprofitem-ho!

Els gironins estem orgullosos de la nostra petita ciutat, petita només d’habitants, i també de les nostres comarques, de la muntanya, de les platges, dels colors, de les festes populars, de l’afamada gastronomia, de la forma de ser i pensar, en definitiva, de tota la seva gent.

Aquesta força que ens dona, també, al meu entendre i fent aquest paral·lelisme, la que tenim a nivell col·legial, per la resposta dels col·legiats als actes de formació, per la seva implicació, per les seves aportacions, per l’augment dels col·legiats.

Ja han transcorregut sis mesos de l’any, amb unes calors pràcticament inaguantables, però, alhora, amb una certa placidesa i punt d’alegria de recuperació econòmica.
Els mediadors, que estem fets d’una pasta especial, hem sabut aguantar les pitjors embranzides que hi ha hagut durant aquests darrers i llargs anys i n’hem sortit diria que absolutament reforçats.

Un fet que ens marcarà i que alhora també ens ajudarà a ser millors davant de tots seran les pluges i la calamarsada caiguda el passat divendres 30 de juny a la nostra ciutat i en algun altre indret de les nostres comarques, una cosa mai vista, potser comparable a les inundacions del 12 d’octubre de 1970, perquè la nostra professionalitat i proximitat farà que els nostres clients se sentin orgullosos de tenir un mediador d’assegurances col·legiat, un professional de confiança al seu costat i que això faci que els seus problemes inicials, en la mesura del possible, puguin quedar en certa forma esmorteïts per la seva ràpida intervenció. També voldria que els nostres col·legiats tinguessin les mateixes sensacions i se sentissin orgullosos del seu col·legi.

L’altre dia comentava, després d’aquest desgraciat fet, “a mala cara, un bon mediador!”, i això cal que fem, que aprofitem per demostrar que nosaltres Hi som!, que estem al costat del client, que no ens amaguem com altres, ans al contrari, treballem de forma coordinada per poder donar solució a aquelles frustracions inicials que pateixen els nostres clients.
Aprofitem-ho!

Recordava el trimestre passat, en relació amb la feina encetada fa escassos tres mesos amb el Consejo General de los Colegios de Mediadores de Seguros, que “tenim la sort de tenir un col·legi actiu, involucrat, participatiu, responsable i això em dona la tranquil·litat necessària per encetar aquesta etapa en què entenc que hi hem d’estar representats com un dels col·legis importants que som a l’Estat, on molts d’altres ens miren amb molt bons ulls i també esperen retorn de nosaltres”, però això també ha de ser motiu sempre de reflexió constant perquè no es pugui perdre el nord col·legial, i treballar de forma intensa per als col·legiats gironins i no perdre ni una dècima de la qualitat i representativitat.

Que la “felicitat que sembla que ens envolta” faci que siguem, per molt anys, aquest col·legi de primera que ja som, i de ben segur que aprofitarem aquelles oportunitats que esmentava abans per encara ser-ho més.

Bon estiu, recuperem forces per a una recta final de l’any que, si més no, sembla que serà apassionant i engrescadora. Aprofitem-ho!

Jordi Triola Guillem
President

dilluns, 24 d’abril de 2017

Iniciem un nou projecte

Tenim l’any encetat i pràcticament ja estem pensant en la primera parada d’avituallament de l’any, la Setmana Santa, que ens serveix a molts de nosaltres per agafar l’embranzida necessària per fer el camí més lleuger fins a l’estiu.

Com molts de vosaltres ja coneixeu, el passat 7 de març va haver-hi eleccions al Consejo General de los Colegios de Mediadores de Seguros, i la candidatura de la qual jo formava part va resultar guanyadora i, per tant, tindrà la responsabilitat de portar el “nostre millor Consejo” on creiem que cal portar-lo amb l’ajuda de tots els companys, encapçalat per la presidenta del Colegio de Madrid, Elena Jiménez de Andrade.

Han estat gairebé nou mesos de concepció del projecte, d’intercanvis d’idees, de treball intens a l’ombra, compaginant totes les tasques possibles, però la il·lusió, les ganes i el projecte ens ha portat a emprendre aquest camí que, al meu entendre, és molt important els propers anys per a la mediació col·legiada.

Tenim la sort de tenir un col·legi actiu, involucrat, participatiu, responsable, i això em dóna la tranquil·litat necessària per encetar aquesta etapa ja que entenc que hi hem d’estar representats
com un dels col·legis importants que som a l’Estat, en què molts d’altres s’emmirallen i del qual esperen retorn de nosaltres.

Moltes vegades, critiquem coses que veiem i que es fan, però dintre del meu romanticisme col·legial i assegurador, per anomenar-ho d’aquesta manera, entenc que cal criticar però també cal intentar, almenys intentar, fer més per poder canviar aquelles qüestions que poden millorar, tant al Consejo com en referència a la nostra imatge dintre la mediació professional, cal arremangar-
se i fer alguna cosa diferent.

L’objectiu primordial és poder traslladar aquest esperit gironí que ens envolta i fa que tinguem la benzina necessària per entomar els reptes que ens plantegem en cada moment.

Evidentment, no es poden perdre de vista les coses properes, les del dia a dia, tant les col·legials com les professionals o les familiars, perquè acabaríem perdent la perspectiva necessària per poder conduir aquests vaixells.

Hi som, i tant que hi som!, al Consejo, però tal com diu algú prou conegut, però Girona més!, esperant poder aportar el nostre gra de sorra dins aquest món que tots nosaltres ens estimem, i som 
exigents, a fi de poder aconseguir els objectius que ens hem marcat.

Que la professionalitat i la proximitat siguin alguns del nostres millors valors i que ens ajudin en la nostra tasca diària.

Jordi Triola Guillem

President

dimarts, 24 de gener de 2017

Amb més força!

Ja hi tornem a ser, i la veritat és que Hi som!, sempre.

Quan comencem un any nou acostumem a mirar enrere i veiem la pel·lícula de 365 dies i ens passen els fets molt de pressa. Ens passen les coses bones i sembla que les dolentes ho facin molt més a poc a poc. Solem acabar el curs col·legial i professional un xic cansats però quan obrim les portes de l’any nou, solem fer-ho amb més força que mai.

Quan fem balanç d’aquest any 2016, l’any que la Generalitat de Catalunya ha tingut de nou un president gironí, vaja, més concretament d’Amer, i es tracta del quart que tenim d’aquesta vila selvatana (Francesc de Giginta, 1566-68; Miquel d’Alentorn i de Salbà, 1635-37, i Andreu Pont d’Osseja, 1647-49), tots tres abats del monestir d’Amer, hi ha persones, gurus o gairebé futuròlegs de TV de matinada, que ens diuen en un estudi recent INSURTECH, tendencias globales del sector asegurador—, que d’aquí a 10 anys no hi haurà mediadors, ni agents ni corredors! I com molt bé diu l’editorial de la revista Aseguradores, “mentre hi hagi el risc, caldran professionals que el gestionin, caldrà assessorament, caldrà transferència i caldran entitats que l’assumeixin”. Potser va morir la ràdio? Doncs no, es va transformar i es va enfortir, i segurament moltes d’aquestes coses i moltes més les haurem de fer nosaltres i els nostres negocis. Tot i així recordaré la data del 2026, si realment hi ha hagut aquesta desaparició vaticinada per la Sra. Lourdes Rodríguez.

A part de balanços, hi ha una cosa que tenim clara quan comencem un any, també fem propòsits; els que jo voldria per a aquest any que encetem serien tres desitjos simples però difícils d’aconseguir:

El primer, que la mediació estigués molt més unida en general, sobretot en un any en què molt possiblement començaran les discussions de la nova directiva que ens marcarà de fet els propers anys de la mediació a l’Estat.

El segon, col·legialment mantenir el nivell d’exigència que tenim  amb nosaltres mateixos a l’hora de treballar i de “servir” els nostres col·legiats; tampoc voldria perdre de vista els nostres propis negocis que, després d’anys de certa intranquil·litat, sembla que les perspectives s’enfoquen cap a un camí millor al de temps passats, però seguim amb perseverança. Tot això, juntament amb les entitats que segueixen dipositant la confiança en aquest col·legi.

I el darrer, incrementar la nostra visibilitat de forma natural, però fent-ho pas a pas, tal com vàrem pretendre en l’espot televisiu creat i presentat el mes d’octubre passat a la Setmana Mundial, tal com espero que us acompanyi al calendari d’aquest any, que de segur tindreu en algun lloc ben visible.

En podria dir molts més i segurament molts serien d’aquells que no acabem mai d’aconseguir, però sí que espero que aquests tres els puguem realitzar i que no quedin en l’oblit.

Espero que aquestes paraules, com us deia al principi, tinguin la força necessària perquè encarem el 2017 amb més força, que sempre cal, per poder afrontar els reptes de la mediació que ens vindran i també els de país.


Jordi Triola Guillem

President

dijous, 27 d’octubre de 2016

Llibertat de pensament i de record

Ja hi tornem a ser; l’estiu sempre ens ajuda a carregar piles per acabar l’any en les millors condicions possibles, a veure les coses amb una mica més de claror, per examinar els resultats dels nostres negocis, per fer balanç de la feina col·legial, però sempre hi ha records que fa que ho vegem d’una forma bastant diferent, i aquest any més.
  
Avui no voldria parlar del text de la nova llei de mediació d’assegurances que s’està coent, tot i que sembla que no acaba d’arribar mai, ni tampoc la directiva de distribució (IDD) que és d’on es basaran els principals canvis que poden venir en aquesta llei, i que és clar que haurem d’estar molt atents, sobretot en el que es refereix als mediadors en el seu conjunt, però potser afectarà més els agents, dels quals crec que qui ha de portar la veu cantant en aquestes negociacions cabdals ha de ser el Consejo General, atès que és qui representa el major nombre de mediadors de l’Estat i cal que tingui aquest protagonisme.

Tampoc voldria parlar de les estratègies virals, enlluernadores, impositores, coercitives de llibertat en què moltes entitats financeres han centrat els seus plans en els productes asseguradors, sobretot en el darrer trimestre de l’any, com ja passa des de fa uns quants anys i de forma més descarada des del 2008.

Tampoc voldria fer cap pinzellada de l’estudi de mercat que sortirà publicat com cada any, puntualment en aquest butlletí del tercer trimestre, en què podrem veure el comportament dintre del món dels sinistres i les sensacions que ens transmeten els clients i els mediadors, en el qual destaca sempre aquest treball de participació i d’imparcialitat de la comissió d’estudis de mercat; una gran feina que ens ajuda a pensar i a decidir quins camins ens cal agafar per encarar millor el nostre futur professional.

Tampoc diré res sobre que d’aquí a quatre dies estarem de nou en una nova Setmana Mundial, la 42a, aviat és dit, amb una jornada del dimarts, tècnica, amb un alt nivell i, és clar, la del dijous, la jornada institucional.

Realment, del que vull parlar, i el que vull recordar, mal em pesi, és de qui; és d’una persona que ha treballat per al Col·legi des de fa molts anys, participant en les juntes de govern, aportant les seves idees i sempre amb aquell punt clarivident, sentint els colors, sent generós en la formació dels nous col·legiats amb el seu coneixement assegurador, transmetent-lo, però sobretot en matèria de transports, era realment el millor, que ha honorat la professió, que ens els darrers anys ha escrit en la secció de la biblioteca del butlletí fins al darrer número en què, curiosament, feia servir uns versos de Konstandinos Kavafis, que vull reproduir i que diuen:

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i que vaguis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tinguis sempre al cor la idea d’Ítaca.
has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Es preferible que duri molts anys”

La veritat és que vull recordar Pere Casellas i Sans.

En Pere ens ha deixat aquest agost de forma inesperada, crèiem que podíem fer aquest camí a Ítaca junts, tal com parlàvem tot just aquest juliol tot dinant a Can Xabanet de Banyoles amb una colla d’amics col·legials, però malauradament no ha estat així.

Sempre dic que vull acabar amb una actitud positiva, fins i tot en aquests moments de record i admiració, i així vull que sigui i així ha de ser, oi, Pere?

Que tinguis un bon viatge cap a Ítaca!

A reveure, Pere.

Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 27 de juliol de 2016

Una gran experiència

Ha començat l’estiu de forma sobtada, però ja és aquí i que jo recordi, mai ha faltat a la seva cita. Ens hem cruspit sense adonar-nos la meitat d’aquest 2016, que potser no és tan emotiu com l’any passat amb la celebració del 50è aniversari, però això no vol dir que no sigui intens, noves eleccions tant en l’àmbit col·legial com polític, aprovació dels nous estatuts col·legials per part de la Generalitat, Congrés de la mediació a Granada.

Quan parlo d’una gran experiència, vull referir-me a la xerrada que vaig tenir la sort de fer el proppassat 10 de maig a l’Escola Mare de Déu dels Socors d’Hostalric, davant de nens i nenes de 12/13 anys i per una bona iniciativa de la patronal gironina FOEG, on el nostre col·legi hi va voler col·laborar i participar per tal de poder fer pedagogia i poder difondre també la importància del rol que desenvolupen els agents i corredors dintre de la societat cada cop més dirigida i coartada.

Amb el títol Jo de gran vull se com tu, la xerrada tenia la finalitat de transmetre uns valors a uns joves alimentant unes ganes per a una futura emprenedoria.

Però quina casualitat, amb les escoles que hi ha a les comarques de Girona, el lloc on vaig tenir el goig de platicar va ser una escola amb el nom de la nostra patrona; realment molt curiós, un senyal per al nostre sector al qual segueix vetllant? No ho sé però a vegades hi ha coses que hi són i et fan pensar per què succeeixen... però això va ser un motiu més perquè durant aquella intensa hora i mitja  que va durar, davant d’un públic participatiu i prou interessat hi posés els cinc sentits per poder traslladar conceptes a aquest jovent que en un futur crearan o dirigiran empreses, velles o de nova creació, com molts manifestaven, perquè el cap els anava bullint de projectes futurs.

Crec que cal tenir en compte la importància d’una empresa/negoci. Està clar que no és el mateix, i al meu entendre la diferència més important és el fet de la persona que és al capdavant i sobretot, el fet diferencial de si ell/ella hi és o no, amb què afecta al citat negoci/empresa. Segurament seria un tema per desenvolupar-lo molt més àmpliament.

Realment va ser una experiència molt enriquidora, engrescadora i motivadora. El fet de parlar de valors que es volien transmetre, de Compromís, de Creativitat, d’Esforç, d’Il·lusió, de Perseverança, de Treball en Equip, de Valentia i d’Èxit, i sobretot que s’entengui i que arribi el missatge a aquest públic jovenal, perquè encara que no siguin empresaris, si mantenen aquests valors, segur que els anirà molt bé en tot allò que es proposin, tant personalment com professionalment.

Si sempre apliquem la fórmula, serà garantia de complir els nostre objectius.
Fem-ho!

                           C2 + E + I + P + T.E. + V = ÈXIT


Jordi Triola Guillem
President
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

dijous, 21 d’abril de 2016

Reflexions...

Ja hem transcorregut aquest primer quart del 2016, portant com sempre les noves il·lusions i la sensibilitat a flor de pell, sobretot pel 2015 tan especial que hem tingut i clos de manera extraordinària.

Vaig felicitar personalment tots els membres de la Comissió Organitzadora dels actes del 50è aniversari del nostre col·legi (COC50), en la reunió de cloenda que vàrem tenir el gener, per tota la feina feta de difusió del que representa la mediació; ara, però, des d’aquesta plana dos, vull tornar a fer palès aquest agraïment i que quedin per escrit les ganes, les il·lusions, la força, l’originalitat, la dedicació i l’esforç que varen bullir als caps per poder dur a terme els dotze actes durant tot l’any passat.

Després de l’intens 2015 viscut amb la celebració del 50è aniversari de la nostra institució, com deia, aquest any no ens po· dem quedar enrere, sobretot en el que fa referència a la formació continuada i també a la difusió de la nostra tasca.

Fa pocs dies, exactament el 23/02/2016, es va publicar la nova Directiva de Distribució d’Assegurances (IDD), que ens implicarà a tots, tant entitats asseguradores com me· diadors. Entre d’altres qüestions, i a fi que el client final tingui una major transparència a l’hora d’acompanyar els productes assegura· dors, caldrà fer un resum de les caracterís· tiques del producte contractat. Som davant la difícil tasca de les legislacions europees en matèria de distribució d’assegurances perquè les normes siguin cada cop més homogènies, tot i que ho veig molt difícil al meu entendre, per diversos motius, socio· econòmics, professionals, culturals, etc. però és bo si cada cop anem apropant aquestes diferències.

Quan parlava dels objectius en què hem de pensar per a aquest any, i tal com deia en la darrera assemblea del Col·legi, una fita que no podem perdre de vista és la defensa dels interessos dels nostres col·legiats, lluitant de forma clara, exigent i contundent contra aquells que distribueixen les assegurances com un a més a més, per obligació, per im·posició, sense motius, i quasi d’una forma “aprofessional”, i cal també que destaquem la feina de la mediació professional col·legia·da, diferenciant clarament la PROFESIONA·LITAT per davant de la col·locació dirigida i sense resposta en el després.

Com deia al principi, “reflexions”, però no només es tracta d’uns pensaments desor·denats, sinó d’un camí a seguir, el nostre, ple de dificultats, però també ple d’alegries i recompenses personals i professionals.


Som-hi, doncs!

Jordi Triola Guillem
President