collegi

collegi

El blog del Col•legi de Mediadors d'Assegurances de Girona

El blog del Col•legi de Mediadors d'Assegurances de Girona
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores i consumidors.

dimarts, 24 de gener de 2017

Amb més força!

Ja hi tornem a ser, i la veritat és que Hi som!, sempre.

Quan comencem un any nou acostumem a mirar enrere i veiem la pel·lícula de 365 dies i ens passen els fets molt de pressa. Ens passen les coses bones i sembla que les dolentes ho facin molt més a poc a poc. Solem acabar el curs col·legial i professional un xic cansats però quan obrim les portes de l’any nou, solem fer-ho amb més força que mai.

Quan fem balanç d’aquest any 2016, l’any que la Generalitat de Catalunya ha tingut de nou un president gironí, vaja, més concretament d’Amer, i es tracta del quart que tenim d’aquesta vila selvatana (Francesc de Giginta, 1566-68; Miquel d’Alentorn i de Salbà, 1635-37, i Andreu Pont d’Osseja, 1647-49), tots tres abats del monestir d’Amer, hi ha persones, gurus o gairebé futuròlegs de TV de matinada, que ens diuen en un estudi recent INSURTECH, tendencias globales del sector asegurador—, que d’aquí a 10 anys no hi haurà mediadors, ni agents ni corredors! I com molt bé diu l’editorial de la revista Aseguradores, “mentre hi hagi el risc, caldran professionals que el gestionin, caldrà assessorament, caldrà transferència i caldran entitats que l’assumeixin”. Potser va morir la ràdio? Doncs no, es va transformar i es va enfortir, i segurament moltes d’aquestes coses i moltes més les haurem de fer nosaltres i els nostres negocis. Tot i així recordaré la data del 2026, si realment hi ha hagut aquesta desaparició vaticinada per la Sra. Lourdes Rodríguez.

A part de balanços, hi ha una cosa que tenim clara quan comencem un any, també fem propòsits; els que jo voldria per a aquest any que encetem serien tres desitjos simples però difícils d’aconseguir:

El primer, que la mediació estigués molt més unida en general, sobretot en un any en què molt possiblement començaran les discussions de la nova directiva que ens marcarà de fet els propers anys de la mediació a l’Estat.

El segon, col·legialment mantenir el nivell d’exigència que tenim  amb nosaltres mateixos a l’hora de treballar i de “servir” els nostres col·legiats; tampoc voldria perdre de vista els nostres propis negocis que, després d’anys de certa intranquil·litat, sembla que les perspectives s’enfoquen cap a un camí millor al de temps passats, però seguim amb perseverança. Tot això, juntament amb les entitats que segueixen dipositant la confiança en aquest col·legi.

I el darrer, incrementar la nostra visibilitat de forma natural, però fent-ho pas a pas, tal com vàrem pretendre en l’espot televisiu creat i presentat el mes d’octubre passat a la Setmana Mundial, tal com espero que us acompanyi al calendari d’aquest any, que de segur tindreu en algun lloc ben visible.

En podria dir molts més i segurament molts serien d’aquells que no acabem mai d’aconseguir, però sí que espero que aquests tres els puguem realitzar i que no quedin en l’oblit.

Espero que aquestes paraules, com us deia al principi, tinguin la força necessària perquè encarem el 2017 amb més força, que sempre cal, per poder afrontar els reptes de la mediació que ens vindran i també els de país.


Jordi Triola Guillem

President

dijous, 27 d’octubre de 2016

Llibertat de pensament i de record

Ja hi tornem a ser; l’estiu sempre ens ajuda a carregar piles per acabar l’any en les millors condicions possibles, a veure les coses amb una mica més de claror, per examinar els resultats dels nostres negocis, per fer balanç de la feina col·legial, però sempre hi ha records que fa que ho vegem d’una forma bastant diferent, i aquest any més.
  
Avui no voldria parlar del text de la nova llei de mediació d’assegurances que s’està coent, tot i que sembla que no acaba d’arribar mai, ni tampoc la directiva de distribució (IDD) que és d’on es basaran els principals canvis que poden venir en aquesta llei, i que és clar que haurem d’estar molt atents, sobretot en el que es refereix als mediadors en el seu conjunt, però potser afectarà més els agents, dels quals crec que qui ha de portar la veu cantant en aquestes negociacions cabdals ha de ser el Consejo General, atès que és qui representa el major nombre de mediadors de l’Estat i cal que tingui aquest protagonisme.

Tampoc voldria parlar de les estratègies virals, enlluernadores, impositores, coercitives de llibertat en què moltes entitats financeres han centrat els seus plans en els productes asseguradors, sobretot en el darrer trimestre de l’any, com ja passa des de fa uns quants anys i de forma més descarada des del 2008.

Tampoc voldria fer cap pinzellada de l’estudi de mercat que sortirà publicat com cada any, puntualment en aquest butlletí del tercer trimestre, en què podrem veure el comportament dintre del món dels sinistres i les sensacions que ens transmeten els clients i els mediadors, en el qual destaca sempre aquest treball de participació i d’imparcialitat de la comissió d’estudis de mercat; una gran feina que ens ajuda a pensar i a decidir quins camins ens cal agafar per encarar millor el nostre futur professional.

Tampoc diré res sobre que d’aquí a quatre dies estarem de nou en una nova Setmana Mundial, la 42a, aviat és dit, amb una jornada del dimarts, tècnica, amb un alt nivell i, és clar, la del dijous, la jornada institucional.

Realment, del que vull parlar, i el que vull recordar, mal em pesi, és de qui; és d’una persona que ha treballat per al Col·legi des de fa molts anys, participant en les juntes de govern, aportant les seves idees i sempre amb aquell punt clarivident, sentint els colors, sent generós en la formació dels nous col·legiats amb el seu coneixement assegurador, transmetent-lo, però sobretot en matèria de transports, era realment el millor, que ha honorat la professió, que ens els darrers anys ha escrit en la secció de la biblioteca del butlletí fins al darrer número en què, curiosament, feia servir uns versos de Konstandinos Kavafis, que vull reproduir i que diuen:

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i que vaguis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tinguis sempre al cor la idea d’Ítaca.
has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Es preferible que duri molts anys”

La veritat és que vull recordar Pere Casellas i Sans.

En Pere ens ha deixat aquest agost de forma inesperada, crèiem que podíem fer aquest camí a Ítaca junts, tal com parlàvem tot just aquest juliol tot dinant a Can Xabanet de Banyoles amb una colla d’amics col·legials, però malauradament no ha estat així.

Sempre dic que vull acabar amb una actitud positiva, fins i tot en aquests moments de record i admiració, i així vull que sigui i així ha de ser, oi, Pere?

Que tinguis un bon viatge cap a Ítaca!

A reveure, Pere.

Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 27 de juliol de 2016

Una gran experiència

Ha començat l’estiu de forma sobtada, però ja és aquí i que jo recordi, mai ha faltat a la seva cita. Ens hem cruspit sense adonar-nos la meitat d’aquest 2016, que potser no és tan emotiu com l’any passat amb la celebració del 50è aniversari, però això no vol dir que no sigui intens, noves eleccions tant en l’àmbit col·legial com polític, aprovació dels nous estatuts col·legials per part de la Generalitat, Congrés de la mediació a Granada.

Quan parlo d’una gran experiència, vull referir-me a la xerrada que vaig tenir la sort de fer el proppassat 10 de maig a l’Escola Mare de Déu dels Socors d’Hostalric, davant de nens i nenes de 12/13 anys i per una bona iniciativa de la patronal gironina FOEG, on el nostre col·legi hi va voler col·laborar i participar per tal de poder fer pedagogia i poder difondre també la importància del rol que desenvolupen els agents i corredors dintre de la societat cada cop més dirigida i coartada.

Amb el títol Jo de gran vull se com tu, la xerrada tenia la finalitat de transmetre uns valors a uns joves alimentant unes ganes per a una futura emprenedoria.

Però quina casualitat, amb les escoles que hi ha a les comarques de Girona, el lloc on vaig tenir el goig de platicar va ser una escola amb el nom de la nostra patrona; realment molt curiós, un senyal per al nostre sector al qual segueix vetllant? No ho sé però a vegades hi ha coses que hi són i et fan pensar per què succeeixen... però això va ser un motiu més perquè durant aquella intensa hora i mitja  que va durar, davant d’un públic participatiu i prou interessat hi posés els cinc sentits per poder traslladar conceptes a aquest jovent que en un futur crearan o dirigiran empreses, velles o de nova creació, com molts manifestaven, perquè el cap els anava bullint de projectes futurs.

Crec que cal tenir en compte la importància d’una empresa/negoci. Està clar que no és el mateix, i al meu entendre la diferència més important és el fet de la persona que és al capdavant i sobretot, el fet diferencial de si ell/ella hi és o no, amb què afecta al citat negoci/empresa. Segurament seria un tema per desenvolupar-lo molt més àmpliament.

Realment va ser una experiència molt enriquidora, engrescadora i motivadora. El fet de parlar de valors que es volien transmetre, de Compromís, de Creativitat, d’Esforç, d’Il·lusió, de Perseverança, de Treball en Equip, de Valentia i d’Èxit, i sobretot que s’entengui i que arribi el missatge a aquest públic jovenal, perquè encara que no siguin empresaris, si mantenen aquests valors, segur que els anirà molt bé en tot allò que es proposin, tant personalment com professionalment.

Si sempre apliquem la fórmula, serà garantia de complir els nostre objectius.
Fem-ho!

                           C2 + E + I + P + T.E. + V = ÈXIT


Jordi Triola Guillem
President
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

dijous, 21 d’abril de 2016

Reflexions...

Ja hem transcorregut aquest primer quart del 2016, portant com sempre les noves il·lusions i la sensibilitat a flor de pell, sobretot pel 2015 tan especial que hem tingut i clos de manera extraordinària.

Vaig felicitar personalment tots els membres de la Comissió Organitzadora dels actes del 50è aniversari del nostre col·legi (COC50), en la reunió de cloenda que vàrem tenir el gener, per tota la feina feta de difusió del que representa la mediació; ara, però, des d’aquesta plana dos, vull tornar a fer palès aquest agraïment i que quedin per escrit les ganes, les il·lusions, la força, l’originalitat, la dedicació i l’esforç que varen bullir als caps per poder dur a terme els dotze actes durant tot l’any passat.

Després de l’intens 2015 viscut amb la celebració del 50è aniversari de la nostra institució, com deia, aquest any no ens po· dem quedar enrere, sobretot en el que fa referència a la formació continuada i també a la difusió de la nostra tasca.

Fa pocs dies, exactament el 23/02/2016, es va publicar la nova Directiva de Distribució d’Assegurances (IDD), que ens implicarà a tots, tant entitats asseguradores com me· diadors. Entre d’altres qüestions, i a fi que el client final tingui una major transparència a l’hora d’acompanyar els productes assegura· dors, caldrà fer un resum de les caracterís· tiques del producte contractat. Som davant la difícil tasca de les legislacions europees en matèria de distribució d’assegurances perquè les normes siguin cada cop més homogènies, tot i que ho veig molt difícil al meu entendre, per diversos motius, socio· econòmics, professionals, culturals, etc. però és bo si cada cop anem apropant aquestes diferències.

Quan parlava dels objectius en què hem de pensar per a aquest any, i tal com deia en la darrera assemblea del Col·legi, una fita que no podem perdre de vista és la defensa dels interessos dels nostres col·legiats, lluitant de forma clara, exigent i contundent contra aquells que distribueixen les assegurances com un a més a més, per obligació, per im·posició, sense motius, i quasi d’una forma “aprofessional”, i cal també que destaquem la feina de la mediació professional col·legia·da, diferenciant clarament la PROFESIONA·LITAT per davant de la col·locació dirigida i sense resposta en el després.

Com deia al principi, “reflexions”, però no només es tracta d’uns pensaments desor·denats, sinó d’un camí a seguir, el nostre, ple de dificultats, però també ple d’alegries i recompenses personals i professionals.


Som-hi, doncs!

Jordi Triola Guillem
President

dijous, 31 de març de 2016

Carpe diem!

Encetem un nou any ple d’il·lusions i energies carregades, però també és veritat que en cloguem un de molt especial.

Com ve sabeu, la plana dos es de lliure contingut per al president.

En aquest darrer numero del 2015, que heu rebut a l’inici d’aquest 2016, voldria fer una mica de balanç de l’any que se’ns ha acabat, però sobretot voldria fer una entrega virtual de la Medalla del Consejo General a l’Antoni Godoy.

El 2015 ha estat, al meu parer, com si el Col·legi hagués aconseguit el sextet, tot fent un símil futbolístic; un any ple d’èxits emmarcats dintre de la celebració del 50è aniversari de la nostra institució i com no pot ser d’una altra forma, amb una cloenda apoteòsica feta per l’Escolania de Montserrat a la Catedral de Girona, amb més de 500 convidats, gaudint d’un excels Virolai per tancar el concert i els actes. Serà un any que tots recordarem.

La veritat és que a molts de nosaltres se’ns va posar la pell de gallina i encara, quan hi pensem, algunes papallones ens volten per l’estómac; buscàvem difusió de la nostra professió, buscàvem apropar-nos a la societat, buscàvem visibilitat i a més gratuïtat a tots els actes, cosa que no ho pot dir molta gent,

i al meu entendre, ens n’hem de felicitar, perquè realment ho hem aconseguit.

També ha estat un any on s’ha presentat una nova imatge col·legial que ens acompanyarà durant molts anys, més fresca i més actual.

Però, a part de totes les coses esmentades, molt importants per al col·legi, voldria fer una menció molt especial al guardó que se li va concedir al nostre amic i anterior president del nostre col·legi Antoni Godoy, el proppassat 10 desembre a Madrid, en reconeixement pel seu treball i dedicació a favor de la mediació d’assegurances, que circumstàncies de salut varen fer que no la podés recollir personalment i ens va deixar un cos fred a tots els qui l’acompanyàvem, als qui l’esperàvem, a fi per poder gaudir d’un moment irrepetible, que malauradament no va poder ser.

La medalla la té, li vàrem dur, però la sensació que tots els seus antics companys presidents d’altres col·legis de l’Estat -amb alguns dels quals hi va discrepar enormement-, directius de companyies, i moltes altres persones que ha conegut al llarg de 12 anys d’anar a defensar aquesta mediació col·legiada a Madrid, el volien veure, el volien saludar, el volien felicitar i no va poder ser.

Per sort, després de dies complicats, torna a estar en dansa, a casa seva, amb l’escalfor de la seva dona Carme que sempre està, afortunadament, on ha d’estar i de tota la seva família. No puc dir res més que realment val la pena aprofitar el moment.
Fem-ho, si us plau.

Antoni, moltes felicitats pel teu merescut guardó, l’únic que s’ha concedit durant aquest any 2015 i de ben segur que trobarem el moment d’escenificar amb la teva presència el reconeixement que realment et mereixes.

CARPE DIEM!

Espero que aquestes paraules ens ajudin per veure les coses sempre amb una certa claror i no amb la foscor que de vegades percebem, de cares al dia a dia i al futur d’aquest nou any que encetem.

Jordi Triola Guillem

President

dilluns, 19 de gener de 2015

Reflexions

Al darrer número d’el butlletí la firma convidada ens parla d’iniciatives imaginatives i el nostre president es pregunta cap on va la mediació, i tant un com l’altre ens apunten solucions perquè tant la cultura com la nostra professió segueixin ubicats a la primera fila, utilitzant terminologia del teatre.

Enguany tindrà lloc el cinquantè aniversari de la creació del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona i m’agradaria fer unes breus reflexions.

El nostre col·legi sempre ha tingut una clara vocació de servei, de constància i innovació i amb aquests requisits s’encara aquest any tan especial. El Col·legi de Girona és un dels més actius de l’Estat espanyol i demostra la seva ferma vocació de servei. En l’actualitat s’ofereixen una cinquantena de serveis als col·legiats, d’on hi podem destacar la informació constant, les assessories externes, la formació i el reciclatge professional continuats –veritable leit motiv del Col·legi-, les campanyes d’imatge per conscienciar el consumidor, i l’edició d’una revista trimestral (el butlletí) que és la més antiga de les que editen els col·legis de l’Estat espanyol.

La nostra institució seguirà defensant els legítims interessos dels col·legiats i dels consumidors, fomentant el més alt nivell professional i tècnic dels seus integrants, mitjançant el compromís permanent d’assessorament i formació en el desenvolupament de la carrera professional i en la defensa del col·legiat. 

I en el Col·legi hi serà aquell professional que es faci seus els valors que representen la nostra identitat com a col·lectiu, com són el treball conjunt, la conducta ètica i el desenvolupament amb total professionalitat de la nostra tasca.

Josep M. Torras
Gerent

divendres, 19 de desembre de 2014

Missatge Nadal 2014


 
Benvolguts companys i companyes.

Sembla que la fred al final ens ha arribat i farà que aquests dies que s’acosten facin més Nadal.

Per a mi és un goig com a president, en aquest primer any de mandat, poder-me adreçar a vosaltres en aquestes dates i fer-vos arribar un gran desig de pau i felicitat.

Quan parlem del Nadal tots solem pensar en positiu, i és bo, que estiguem a prop de la família, dels qui estimem, de amb qui compartim taula aquests dies pantagruèlics, amb qui parlem, a qui recordem, i sembla que totes les coses dolentes del nostre voltant s’esborrin, sembla que s’amaguin sota la catifa aquelles coses que no llueixen, que no queden bé durant aquests dies, fins un altre moment, però això desgraciadament no és així. Hi segueixen essent, gent que no en gaudeix com seria convenient, gent que passa penúria, amics i familiars que recordem i enyorem la seva companyia i escalfor, i entenc que aquests pensaments els hem de tenir ben presents i fan que la nostra racionalitat ens segueixi diferenciant.

Sembla que comencem a veure una certa llum, no se si es la de l’Estel que ens marca el camí de l’establia o la que hem de seguir en aquest futur proper, però els meus desigs és que acabem trobant aquest vial i puguem sortir al més aviat possible d’aquest sotrac que ens ha estat acompanyant en els darrers anys.

A part de desitjar-vos un Bon Nadal a vosaltres i a les vostres famílies, vull que els millors desitjos per aquest 2015 que aviat encetarem, ho siguin també per a tots aquells que estimeu.

Bones Festes!

Jordi Triola Guillem
President